top of page
Esta página web se diseñó con la plataforma
.com
. Crea tu página web hoy.Comienza ya

Contacta

LES REGULARITATS DE PROGRÉS 

Moltes qüestions polítiques han seguit el mateix patró al llarg del temps: parteixen d’un consens polític inestable, estan dividides políticament durant anys per finalment arribar a un altre consens, aquesta vegada estable.

Trobem molts exemples si estudiem la història. Un és el procés que hi va haver fins a arribar al sufragi universal que trobem avui dia a la nostra societat. Abans hi havia gent que estava a favor i gent que estava en contra del sufragi femení. La societat va haver d'arribar a un consens. Altres exemples són l'aprovació del matrimoni gai, la llei antitabac o l'abolició de l'esclavitud.

*Tots els vídeos disposen de subtítols en català

EL PAPER DE L'OPINIÓ PÚBLICA

L’opinió pública varia al llarg del temps. Hi ha dos agents clau implicats que afecten en l’evolució de l’opinió pública: una societat de votants i diferents partits polítics. Aquests dos actors afecten al procés d’una forma interdependent.

ELS INSTRUMENTS EMPRATS

L’evolució de les ideologies es modelitza fent ús de dues branques de l’economia. D’una banda s'utilitza l’Economia de Xarxes que ajuda analitzar l’efecte de l’entorn en l’opinió pública. D’una altra banda, la Teoria de Jocs que modelitza les decisions estratègiques dels polítics.

L’Economia de Xarxes és una branca de l’economia que es basa en la Teoria de Grafs i estudia les relacions que hi ha entre individus connectats entre ells.

Aquesta teoria assumeix que els individus dins d'una societat escolten les opinions dels altres individus i formen la seva opinió dependent d'allò que han escoltat.

​

Podem trobar un exemple en les relacions en oligopolis on hi ha empreses connectades, en grups d’amistats, etc.

Exemple: xarxa amb nodes on els nodes són persones (grups d’amics...).

ECONOMIA DE XARXES

La Teoria de Jocs és una branca de l'economia que estudia les decisions que pren l'individu tenint en compte allò que han decidit els altres i amb l'objectiu de treure el màxim profit d'una situació. La Toria de Jocs modela casos com les decisions estratègiques dels polítics, perquè decideixen quina política aplicar condicionats pel que diu l'altre, condicionats pel percentatge de vots que pot rebre o no.

A continuació es mostra l’exemple del “Dilema del presoner”:

​

El "Dilema del presoner" explica com la gent actua tenint en compte el que pensa que faran els altres. En aquest exemple, es proposen quatre casos diferents. El Cas 1 mostra que si els dos presoners confessen, han de pagar cadascun una pena de 5 anys de presó. El Cas 2 i el Cas 3 mostren que si un sol confessa i l'altre es queda en silenci, el primer queda lliure i l'altre ha de passar 20 anys a la presó. Per últim el Cas 4 mostra que si els dos guarden silenci han de passar només 1 any a presó. Què farà cadascun?

TEORIA DE JOCS

CAS 1
CAS 2
CAS 4
CAS 3

LES TEORIES PER EXPLICAR L'EVOLUCIÓ

Les teories explicades es poden utilitzar per entendre l’evolució de les ideologies polítiques i aplicar-les a qüestions on la societat actualment es troba molt dividida.

 

L’objectiu és explicar les condicions necessàries per a què una societat arribi a un consens i en quina mesura els agents implicats en el procés poden afectar al temps que necessita aquesta societat per arribar al consens.


Alguns exemples són els estudis de l’estructura de la societat, les característiques dels partits polítics...

CONCLUSIONS

Les ideologies polítiques no són fixes. En democràcies, la gent està constantment exposada a opinions que poden afectar la seva. En aquest procés hi ha dos agents interconnectats: d'una banda una societat de votants amb opinions variables; d'altra banda els partits polítics que escullen a quina política donar suport i implantar.

​

Mitjançant l'estudi de les regularitats trobades en el temps es podria modelitzar aquest procés i les seves característiques. Això ens podia ajudar a entendre què hi ha darrere de l'evolució de l'opinió pública i aplicar-ho a qüestions on la societat i els partits polítics estan actualment dividits.

QUÈ DEPARA EL FUTUR?

Una vegada acabi aquest projecte, aquest estudi d'ideologia, en Jesús Sánchez té la idea de motivar-lo i corroborar-lo utilitzant dades d'enquestes d'opinió pública o dels webs que t'aconsellen a quin partit votar una vegada et demanen l'opinió. Això pot servir per reafirmar el seu model i per veure realment aquestes interconnexions entre els partits polítics i les seves decisions i la societat de votants i la seva decisió de quin partit votar.

L'EQUIP

Jesús Sánchez Ibrahim

 

(Las Palmas de Gran Canaria, 1991) 

Porto quatre anys a Barcelona. Vaig estudiar Economia a la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria ( amb una estada d'Erasmus a Groningen, Països Baixos) i actualment sóc estudiant de Doctorat al programa IDEA (Universitat Autònoma de Barcelona). Sóc apassionat de les matemàtiques i la política.

Carles Hernández Balagué


(Vilanova i la Geltrú, 1995)

Sóc estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Curso l'últim any del grau i m'especialitzo en Ciberperiodisme i periodisme de dades. He compaginat els meus estudis amb una beca a la Cadena SER i actualment col·laboro amb l'Observatori Mediterrani de la Comunicació (OMEC). 

Núria Lite Muñoz

 

(Sant Joan Despí, 1995)

Sóc estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment curso l'últim any de grau i m'especialitzo en la modalitat de Ciberperiodisme. Compagino els estudis amb una feina com ajudant de comunicació i màrqueting a Meizu Espanya. Sóc apassionada del món digital i la fotografia.

CRÈDITS

Vídeo, text i web:

  • Carles Hernández Balagué

  • Núria Lite Muñoz

​​

Agraïments:

  • Jesús Sánchez Ibrahim

  • Departament de Periodisme de la UAB

Música:

  • "Running Waters" - Audionautix

  • "Ticker" - Silent Parner

  • "We Always Thought the Future Would Be Kind of Fun" - Chris Zabriskie

  • "Candlepower" - Chris Zabriskie

  • "Divider" - Chris Zabriskie

​​

Pictogrames:

  • Flaticon.com

Les teves dades s'han enviat correctament.

bottom of page